Benvingut al món de la Infermera Saturada. Un món on el deliri es barreja amb l'humor, de vegades negre i sempre molt fi, però on el dia a dia de l'hospital sempre supera la ficció.

Un fenomen editorial més addictiu que el Lorazepam.

Si no tens clar si una infermera que punxa en el torn de nit, és una DJ. Si estàs convençut que que l'inventor de la mida de les pastilles no és bona persona. Si creus fermament que dir-ne pijama, a la roba de feina, no és seriós. Si no suportes a les senyores que et diuen en quina vena has de punxar o alguna vegada t'has quedat mirant fixament les venes d'algú al metro, aquest és el teu llibre.

La Infermera Saturada pertany a una generació de dones que ha après abans a cosir ferides que botons, és possible que per això sigui capaç de reposar-se més fàcilment d'un amor complicat que d'una cremallera trencada en aquests texans de temporada d'Amancio que tant li ha costat trobar. Es defineix com una infermera que busca el seu lloc a la sanitat. Els torns els comença a planta, baixa a l'UCI, puja a prematurs i acaba a urgències. Aquesta infermera es mou a la perfecció per les xarxes socials des d'on, cada dia, desenes de milers de persones veuen com repassa, amb bon humor i desvergonyiment, l'actualitat del seu hospital, de qualsevol hospital d'Espanya.

El decàleg de l'Infermera Saturada:
1. La vena bona sempre és a l'altre braç.
2. T'adonaràs que et falta el tap quan ja tinguis la via canalitzada.
3. Un timbre de nit no sona mai sol: si en sona un, se n'hi sumarà un altre.
4. El pacient que més protesta és el que està millor.
5. L'apòsit de la mida adequada no existeix.
6. Hi ha dues menes d'esparadrap: el que no s'enganxa i el que no es pot desenganxar.
7. Si només portes un tub d'analítica, serà el que ha perdut el buit.
8. No et creguis mai el que el pacient diu que li ha dit el metge.
9. El pastiller amb la medicació del pacient de l'última habitació sempre està malament.
10. Ningú que truqui al timbre no ho fa per res urgent.

Troba a la Infermera Saturada a:
Facebook: EnfermeraSaturada
Twitter: @EnfrmraSaturada
Instagram: Enfermera_Saturada
Web: enfermerasaturada.es

Ressenyes:
«La infermera escriptora que vacuna contra l'avorriment.»
El Mundo

«Després de triomfar a les xarxes socials, una enginyosa infermera es converteix en escriptora supervendes.»
Amazon.es

Un llibre que ha commogut i captivat a la crítica i al públic.

Henry Marsh l'eminent neurocirurgià de la Gran Bretanya, ha volgut exposar als ulls del món l'essència d'una de les especialitats mèdiques més difícils, delicades i fascinants que existeixen.

El resultat és aquest volum, que ha captivat i commogut tant els crítics més exigents com tota mena de lectors, i que poc temps després de publicar-se es va enfilar al capdamunt de les llistes de llibres més venuts del Sunday Times i el New York Times. Escollit «Millor Llibre de l'Any» pel Financial Times i The Economist, va obtenir els premis PEN Ackerley i South Bank Sky Arts i va ser finalista del Costa Book Award, el Guardian First Book Award i el Samuel Johnson de no-ficció.

Al comandament d'un microscopi ultrapotent i d'un catèter d'alta precisió, el doctor Marsh s'obre camí per entremig del cervell. De la seva perícia i el seu pols sovint depèn que un pacient recuperi la visió o acabi en una cadira de rodes. Alguns dies salva vides, però també hi ha jornades nefastes en què un petit error o una cadena d'infortunis fan que se senti l'ésser més desgraciat de la Terra.

Molt més proper a una confessió personal que a una autobiografia complaent amb l'autor, aquest llibre -el títol del qual s'inspira en el jurament hipocràtic- representa una autèntica mostra de valentia i honestedat intel·lectual, un relat vibrant i lluminós que arriba a remoure els nostres sentiments més profunds i eixampla el nostre llindar de saviesa i compassió

La crítica ha dit...
«Un llibre deliciós, impactant, molt ben escrit i molt necessari.»
Carles Capdevila

«La neurociència ha trobat el seu Boswell en Henry Marsh. Dolorosament honest sobre els errors que poden "destrossar" un cervell, sintonitzat d'una manera exquisida amb el vincle tens i efímer entre metge i pacient, irritable fins a la hilaritat davant la gestió hospitalària, Marsh ens submergeix en l'art més difícil de la medicina i ens infon ànims. Una fita extraordinària.»
Ian McEwan

«Increïblement absorbent [...]. Una visió tan sincera que resulta fascinant i sorprenent.»
Bill Bryson

«El doctor Marsh revisa la seva vocació d'una manera íntima, compassiva i, a vegades, aterridora.»
Michiko Kakutani, The New York Times

«Sobretot no facis mal és un conjunt d'elegants reflexions al final d'una llarga carrera. Algunes de les històries són prou emotives per dur-nos fins a les llàgrimes. En el fons, aquest és un llibre sobre la saviesa i l'experiència.»
The Telegraph

De pistoler a ministre de la República: les memòries de García Oliver, un retrat viu de l'anarquisme a Catalunya

De la seva infantesa en una família reusenca extremament pobre als anys de pistoler a la Barcelona revolucionària de la guerra entre la patronal i l'anarcosindicalisme, de combatent antifeixista al front d'Aragó a ministre de Justícia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 - Guadalajara, Mèxic,1980) va tenir una vida de pel·lícula, tot i que avui sigui un home oblidat o, més precisament, bandejat de la memòria oficial. A diferència de Salvador Seguí, Federica Montseny o d'altres figures de l'anarquisme català, cap carrer, escola o biblioteca du a el seu nom. Només el recorda una discreta placa a prop del lloc on va néixer, potser perquè, com afirma Xavier Diez en el pròleg a aquesta edició de les mítiques memòries de l'anarquista, "un cop mort continua sent tan polèmic com quan era viu". Garcia Oliver, efectivament, mai no va ser una figura còmoda. Ni quan es va convertir en un dels líders naturals del moviment llibertari, ni quan, després de la mort de Franco es va especular sobre el seu retorn.

Nosaltres, els sense nom són unes memòries fascinants, tant per la trajectòria humana del seu protagonista com per la intensitat política i revolucionària del seu temps, i són alhora una lectura imprescindible per comprendre un moment de la nostra història que no ha estat mai prou ben explicat, ja sigui a causa de la seva complexitat, o pels prejudicis de la societat catalana a l'hora d'abordar un passat incòmode i polèmic.