Hannah Gadsby es despulla per explicar què la va portar a escriure el monòleg que la va fer famosa: Nanette.No hi ha res més fort que una dona trencada que s'ha reconstruït a ella mateixa». Hannah Gadsby, Nanette Hannah Gadsby, humorista guanyadora de diversos premis, va trencar els límits del que és la comèdia amb el seu monòleg Nanette, que inesperadament la va fer famosa i reconeguda arreu del món. En aquestes memòries explica els moments determinants de la seva vida que la van portar a la creació de Nanette i per què va prendre la decisió conscient de deixar l'autocrítica despietada com a forma d'humor per passar a dir la veritat, sense importar el preu.L'espectacle Nanette és una crítica molt punyent a la manera com la societat condueix els debats públics sobre les comunitats marginades. Quan es va estrenar a Netflix, va deixar el públic captivat per la seva brutal honestedat i l'estranya capacitat de portar-los de la rialla al silenci amb nus a la gola inclòs. A Els deu passos cap a Nanette Gadsby continua fidel al seu estil personal i es consolida com una de les veus més explosives i formatives del nostre temps.Esgarrifós i hilarant, aquest llibre fa un repàs del creixement de l'autora com a persona queer, de la seva relació en constant evolució amb la comèdia, de la seva lluita amb l'autisme i el TDAH, que li van diagnosticar quan ja era gran, i, finalment, de la columna vertebral de Nanette: la renúncia a l'autocrítica ferotge, el rebuig de la misogínia i la importància moral de dir la veritat.«Hannah és una força prometeica, un talent revolucionari. Aquest llibre hilarant, commovedor i de vegades tràgic tracta d'on es van encendre els seus focs». Emma Thompson«Un dels llibres més esperats del 2022». Entertainment Weekly, Popsugar Hannah Gadsby es despulla per explicar què la va portar a escriure el monòleg que la va fer famosa: Nanette.Sobre Nanette:«Ningú ha fet mai un monòleg tan urgent i inquietant com Nanette de Hannah Gadsby, un debut fascinant a Nova York [...] que anuncia una nova veu important». Jason Zinoman, The New York Times «Gadsby abandona els estàndards de l'humor i s'enfronta a la seva pròpia vida amb una precisió crua i íntima». Cassie da Costa, The New Yorker « Nanette traspua emoció, com una ferida sagnant, però al darrere té la força d'una gran ment i una humorista astuta. Els nostres sentiments cap a Gadsby després de veure aquest brillant monòleg es poden resumir en una paraula: bravo». Luke Backmaster, Daily Review «Una experiència electritzant. [...] Nanette abjura de la comèdia tant en la forma com en el contingut, però com a crit del cor i com a experiència teatral és indeleble». Brian Logan, The Guardian «És esgarrifós, és hilarant, et destruirà». Sarah-Jane Collins, Columbia Journal «El poder de Nanette és innegable i aquest espectacle perdurarà en la nostra ment molt de temps». Brian Donaldson, The List

La condició humana és el text de referència per entendre quin és l'estat de la humanitat en el món contemporani. Des d'una perspectiva crítica i republicana, Hannah Arendt reflexiona sobre la dimensió activa dels éssers humans, és a dir, sobre la seva capacitat d'intervenir en el món per mitjà del treball, l'obra i l'acció. Es tracta d'un recorregut lúcid, atent i escrupolós per la hist.ria de les idees polítiques, les revolucions que han marcat cada època i les inc.gnites que se'ns han obert en l'actualitat. A través d'una mirada penetrant, l'autora desmunta els t.pics i les evidències sobre les quals hem edificat les nostres certeses quotidianes i s'interroga sobre els efectes de la cultura de masses, l'explotació de l'home per l'home, la dissolució de l'esfera pública i la privada, la societat de consum i les alienacions de la modernitat.

Nova edició de l'obra cabdal de la filòsofa Hannah Arendt, amb pròleg d'Imma Monsó.La condició humana és el text de referència per entendre quin és l'estat de la humanitat en el món contemporani. Des d'una perspectiva crítica i republicana, l'autora reflexiona sobre la dimensió activa dels éssers humans. Es tracta d'un recorregut lúcid per la història de les idees polítiques, les revolucions que han marcat cada època i les incògnites que se'ns han obert en l'actualitat. A través d'una mirada penetrant, l'autora desmunta els tòpics i les evidències sobre les quals hem edificat les certeses quotidianes i s'interroga sobre els efectes de la cultura de masses, l'explotació de l'home per l'home, la dissolució de l'esfera pública i la privada, la societat de consum i les alienacions de la modernitat.

La história de dues germanes a la FranÇa ocupada per l'exércit nazi es converteix en una apassionada lloanÇa a la valentia i la resisténcia de les dones franceses durant la Segona Guerra Mundial. Una épica história d'amor i lluita per la llibertat, un homenatge colpidor. 1940, les tropes de Hitler han ocupat FranÇa. Amb els soldats francesos morts al camp de batalla o empresonats pels alemanys, les dones són les úniques que poden fer front a la nova situació, peró qualsevol petit acte de rebel·lia és castigat amb la mort. En aquest context dramátic, les germanes Isabelle i Vianne saben que han d'oblidar les seves diferéncies. En temps de guerra, quan la vida sembla que ha perdut valor, els petits gestos poden ser decisius: i si el vol d'un rossinyol pogués ajudar a aixecar una nació Una narració captivadora sobre els estralls de la guerra que ens enfronta al passat recent d'un continent forjat amb sang i llágrimes i que ens mostra una cara de la História sovint menystinguda: la guerra viscuda per les dones. -Si una cosa he aprés al llarg d'aquesta llarga vida meva, és aquesta: en l'amor descobrim qué ens agradaria ser; en la guerra, descobrim qui som.-

Hannah Arendt se sentí interpel·lada pels esdeveniments i debats de la dècada dels anys seixanta i reflexionà entorn del lloc de la noviolència i de la retòrica de la violència en les revoltes dels estudiants, els moviments a favor dels drets civils, la Nova Esquerra i el Black Power. A _Sobre la violència_ ho fa tenint en compte el rerefons de la Guerra Freda i l'alt nivell de desenvolupament tècnic que havien assolit els instruments de la violència. Arendt considera que paraules tan decisives com _poder, fortalesa, autoritat, força i violència_ fan referència a fenòmens definits i diferents, de manera que emprar aquests conceptes com a sinònims no només indica una certa sordesa respecte dels significats lingu ístics, sinó també una mena de ceguesa envers les realitats que els corresponen. «PARLAR DE PODER NOVIOLENT ÉS, EN AQUEST MOMENT, REDUNDANT. LA VIOLÈNCIA POT DESTRUIR EL PODER, PERÒ ÉS DEL TOT INCAPAÇ DE CREAR-LO.» Edició i pròleg de Fina Birulés TRADUCCIÓ DE D'À. LORENA FUSTER I GERARD ROSICH