Al mes de cumplirse la muerte de Lord Byron, Thomas Moore y John Murray -albacea y editor respectivamente del poeta- se reúnen en secreto en Londres. Moore lleva consigo un extraño manuscrito bajo el brazo: las memorias que Byron le confió poco antes de morir. Tras evaluarlas y comprobar que las sospechas sobre su contenido son ciertas, deciden quemarlas. Con este suceso real arranca la acción de La sociedad del duelo. ¿Qué misterio querían mantener en secreto sus amigos traicionando incluso la última voluntad del poeta?, ¿qué contaban esas memorias que ponían en peligro la propia integridad física del que …
Aquesta obra tracta del crim i la repressió per part dels poders a la Catalunya de la baixa edat mitjana. Un tema que fins ara només s'havia tractat molt parcialment i mai, com fa l'autor, extraient dades i fent la comparativa de tots els arxius al llarg del territori.
L'anàlisi de l'aplicació de la pena de mort ens permet entendre el que va ser aquella Catalunya farcida de forques arreu del territori, amb uns poders en mans de senyors diversos ?el rei, els nobles, els municipis? que establien clarament les diferents jurisdiccions.
Tot aix. en el …
Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) és un dels noms més singulars de l'art català del segle xx.
Influït per la Barcelona dels Salons d'Octubre, el cubisme picassià i els anys viscuts a París, Palau Ferré és el pintor dels paisatges primaverals, de les figures femenines d'ulls ametllats i de la mitologia simb.lica.
En tornar de París, als anys seixanta, la seva exitosa traject.ria vital i artística s'estronca pels contractes que signa amb un marxant i que l'obliguen a pintar metres quadrats. L'única solució que troba l'artista és deixar d'exposar per cremar les seves pintures.
Al …
El 21 de febrer de 1957 més de sis-cents estudiants es van reunir al Paranimf de la Universitat de Barcelona amb la intenció de celebrar la primera Assemblea Lliure d'Estudiants. La concentració, peró, va acabar convertint-se en una tanca a favor de la democratització de la Universitat i en l'acte més massiu protagonitzat fins aleshores per una joventut que comenÇava a posicionar-se públicament contra la dictadura franquista. Seixanta anys després de l'emblemática revolta estudiantil de Barcelona, la historiadora i periodista Maria Coll i Pigem, col·laboradora habitual de Sápiens i codirectora de la revista Valors, publica Al paranimf! La primera revolta …
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia y nuestros servicios analizando su navegación en nuestra web y cómo interactúa con nosotros y poder mostrarle publicidad en función de sus hábitos de navegación. Para consentir su utilización, pulse el botón “Acepto”. Puede obtener más información consultando nuestra Política de Cookies.