La lluita social que es manifesta al carrer, en grup i a cara descoberta no és l'única via per reivindicar una altra realitat o capgirar-la. No hi ha acció política col·lectiva sense un veritable combat individual. En aquest assaig, Lluís Calvo ens proposa tres estratégies de resisténcia individuals complementáries a les accions a camp obert: vagarejar, amagar-se i practicar la intrusió. Tres camins que no s'exclouen sinó que s'entrecreuen per potenciar-ne els efectes. Acompanyats de pensadors, escriptors i activistes, ens endinsarem en la complexitat de la dissidéncia per descobrir noves maneres d'intervenir en l'ámbit públic des de la revolta personal.

La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura ¿M'he de …

Aquests dos assaigs breus, escrits amb set anys de diferéncia, entonen el mateix crit d'alerta: que el ressentiment que tenyeix les nostres democrácies de masses, i que ha donat peu al fenomen del populisme, amaga el ressorgiment del feixisme. Riemen reivindica que cal mantenir viu l'humanisme europeu, a la manera de Thomas Mann, Albert Camus o Natalia Ginzburg (entre molts altres pensadors dels quals parla en aquest volum) per combatre la ignoráncia, l'estupidesa organitzada, l'odi i la por que promouen determinades elits polítiques per destruir l'esperit auténtic de la civilització democrática, basat en la veritat, la bellesa i la justícia.

Hoy nos enfrentamos a una creciente desestabilización global de los ecosistemas y de los ciclos naturales de nuestro planeta, como consecuencia de una economía extractivista y orientada a un crecimiento sin límites mundializado. Nos hallamos ante una gran crisis ecosocial.
Yayo Herrero propone analizarla a partir de cinco elementos: agua, aire, tierra, fuego... y vida, para poder recuperar la memoria de lo que somos y de dónde venimos, y así desarrollar una conciencia que debería darnos fuerza para hacernos cargo del mundo como proyecto viable.
Situando como prioridad la sostenibilidad de una vida digna, el gran reto es …

Recull d'onze entrevistes a personalitats del món de l'educació: CARME THIO, JAUME CELA, MARIA JESUS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH, GREGORIO LURI, MARIANO FERNANDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO, ROSER SALAVERT, JOSE ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI. Carles Capdevila creu que educar és apassionant i que també ho és parlar-ne, des de l'experiéncia i des de la reflexió. L'humor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest terreny, i tot alló que pugui fomentar confianÇa i alegria entre tots els agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindible en la tasca d'educar. Les onze converses que recollim en aquest …

Bruno Latour (Beaune, 1947 París, 2022). Sociólogo y antropólogo de formación, fue pensador de campo, investigador en grupo y, sobre todo, filósofo. Enseñó en Sciences Po, la prestigiosa universidad francesa, en la que fundó el Médialab y l'École des arts politiques. Entre sus libros más relevantes podemos mencionar Nous n'avons jamais été modernes (1991), Aramis ou l'amour des techniques (1992), L'espoir de Pandore. Pour une version réaliste de l'activité scientifique (1999), Politiques de la nature (1999), Jubiler ou les tourments de la parole religieuse (2002), Enquête sur les modes d'existence (2012), Face à Gaïa (2015), Où atterrir (2017) y Où …

El pensament de Hannah Arendt és difícil de domesticar i encara més de reduir als llocs comuns del discurs contemporani. La seva indiscutible independència intel·lectual i una infatigable voluntat de comprendre la van portar a anar més enllà de les preguntes i els principis de la tradició filosòfica per proposar noves formes de reflexió i d'organització política per al món modern. Per acompanyar Arendt en els seus «experiments de pensament», Fina Birulés tria dues categories recurrents en l'obra de la filòsofa jueva d'origen alemany: món i natalitat. I a l'entorn d'aquestes idees ens parla de tradició, de començament, de comunitat, …

¿On és la força transformadora del feminisme avui dia Aquesta és la pregunta que es proposa respondre Rosi Braidotti en aquest assaig, posant en un primer pla la política d'esperança i l'ètica afirmativa dels moviments feministes, és a dir, la capacitat d'abraçar la diferència i constituir comunitats i subjectes humans alternatius. El feminisme posthumà és una força radical. La justícia, el respecte i la solidaritat continuen sent el seu centre, i la crítica i la imaginació, les seves millors armes. Ara, més que mai, cal situar les seves reivindicacions en el marc de la condició posthumana i postantropocèntrica contemporània per …